Ho necessito!

Dimarts 31 de març de 2011

Avui hem parlat sobre el període d'adaptació. Aquest període és importantíssim tant pel nen com per les famílies com pel mestre i l'escola. És un moment de canvis en la vida de tots, en que es trenquen uns vincles (el nen amb la família i sobretot amb la mare) i es creen uns altres (amb la mestra, i més endavant amb els companys).

En aquest període, el mestre ha de ser més flexible i comprensiu amb els nens perquè cadascun reacciona d'una manera diferent per la seva personalitat, pel tipus de vincle que tingui (segur, evitatiu o ambivalent) del que hem de tenir cura per saber com ajudar-lo  per mantenir-lo (Segur) o perquè no vagi a més o es confirmi (insegur, ambivalent). Recordem que res és definitiu, tenim la capacitat de resiliència. Però també s'ha de treballar amb la família, que no serà el mateix si és el primer fill, el segon o el cinquè.

Podem dir que s'han d'establir unes regles, unes pautes d'actuació (les mares han d'entrar a l'aula els primers dies, un marge de 15 dies, ...) i s'ha de programar aquest període però ha de ser flexible, no ha de ser tancat. Cada any s'ha de revisar el funcionament d'aquest periode envers l'any anterior, avaluar-lo (què va estar bé i què no) i millorar-lo, però sempre hem de tenir en compte que cada nen és diferent i el que "funciona" amb un, potser no li va tan bé a un altre.

Això si, el que mai hauríem de fer és llevar importància a aquest període, passar-lo per damunt ( ho faig perquè ho posa als documents de centre però no m'implico massa). Mai hem de prescindir de la família, no hem de treballar tot sols sinó que hem de treballar conjuntament i centrar el període en cada nen.

El mestre ens va presentar un cas d'una educadora i la seva actuació en un període d'adaptació. Ens demanava si crèiem que havia actuat correctament. Segons la meva opinió, l'educadora va actuar com va saber però no va ser la millor manera ja que crec que no va encetar la resposta al tancar les regles i la programació ja que cada nen és diferent i si la mare, que en aquest moments el coneix més que l'educadora, creu que ja està preparat potser hauría d'haver una conversa, un debat sobre la flexibilitat en el període. També és veritat que la professional és la mestra i sap la importància del vincle encara que sigui el quart fill de la dona. Així que potser si es podria parlar amb la mare sobre la importància d'aquest i tal vegada, després de parlar-lo amb l'equip docent i amb la mare, accelerar, no eliminar, el període d'adpatació. Però, paradoxalment, s'hauria de fer "poc a poc", mirant sempre la reacció de l'infant per tal de garantir una bona adaptació d'aquest. 

A classe, ho hem comentat en grup i han sorgit noves qüestions i reflexions com ara si un mestre pot expressar o no els seus sentiments (estem autoritzats a fer-lo però, si amb això preocupem a les famílies, millor no fer-ho), la importància de com diem les coses (hi ha diferents maneres; pots dir el mateix però interpretar-se diferent segons com ho diguis), si s'ha de cedir a les peticions (no és cedir, és modificar, valorar, tenir en compte la opinió de l'altre), evitar l'individualisme (l'educadora és massa individual, hauria de ser una decisió d'equip) i si pensa que no ha arriba el moment, ho diu; si pensa que si, ha de dir que ho parlarà amb l'equip.

Cançó d'avui:

Per què? Perquè treballa la separació dels fills amb la mare (que també el pare ho sent), el dol de la pèrdua. Em recorda a la cançó del drac màgic.