Dimarts 22/Dijous 24 de març de 2011
Avui hem vist una pel·lícula: Ser y Tener. El mestre ens ha demanat que miréssim quatre espectes: l'actitud del mestre i la seva relació amb els alumnes; la relació entre els alumnes; la resolució de conflictes i el treball quotidià de les emocions; i la utilització i gestió dels espais i del temps. Els analitzarem a partir dels comentaris que van sorgir a classe:
- L'actitud del mestre i la seva relació amb els alumnes: el mestre està atent a tots els seus alumnes. Afavoreix un aprenentatge lent, en que cada nen va al seu ritme. És un mestre que s'apropa als alumnes (s'asseu al seu costat per ajudar-los en els tasques), els fa reflexionar (davant la pregunta d'un nin: és matí o tarde, li demana: has menjat avui), els acull (surt a rebre-los a la porta de l'escola i a acomiadar-los; els fa crear un sentit de pertinença, de formar part d'alguna cosa), els deixa equivocar-se (quan cuinen a classe). Encara que és un mestre proper que riu amb els alumnes, té una gran autoritat dins la classe. El mestre utilitza l'interès i motivacions dels alumnes per començar nous aprenentatges (vespes). La seva metodologia és tradicional (atabala a un nen amb els nombres) però barrejada amb constructivisme. Potser també és una mica "fred" perquè casi no toca els nens (això no és sempre, de vegades els agafa si fa falta).
- La relació entre els alumnes: la relació entre els nens és una relació d'ajuda, de coaprenentatge, de comunicació. De vegades es barallen (baralla al pati) però es soluciona. A classe, estan els majors i els petits, cadascun amb la seva matèria i nivell però quan els majors acaben ajuden als petits i entre aquestos, els petits, quan un no entén una cosa, els companys li expliquen. A més a més, el mestre afavoreix la coavaluació entre els companys (lletres a la pissarra, construcció de frases).
- La resolució de conflictes i el treball quotidià de les emocions: durant tot l'any escolar, el mestre utilitza qualsevol situació, comentari i exercici per treballar aquestes emocions (amb els dictats, el treball del dol de la èrdua perquè el mestre se'n va, quan llegeixen i surt el tema de la por). Els conflictes els intenta solucionar amb el diàleg i la conversa entre els resposnables del conflicte (mediació), encara que no ho termina de fer "correctament" ja que des d'un principi com que acusa a un dels dos.
- La gestió dels espais i del temps: com he dit, el mestre afavoreix un aprenentatge lent (la tortuga a classe n'és una metàfora) però també utilitza els espais i temps dels que disposa: el jardí de l'escola l'arregla per sortir a fer la classe a la primavera, utilitza els diferents espais de l'escola, van d'excursió, etc. A més a més, la pel·lícula va mostrant diferents temps: tempestes, cels més ennuvolats o menys,... que són metàfores dels aprenentatges i de les actituds i emocions que es viuen a l'escola.
Cançó d'avui:
Per què? En homenatge a l'aprenentatge conjunt, els infants que van descobrint junts, que van fent justs amb les emocions que això suposa, la creació de vincles afectius.
- L'actitud del mestre i la seva relació amb els alumnes: el mestre està atent a tots els seus alumnes. Afavoreix un aprenentatge lent, en que cada nen va al seu ritme. És un mestre que s'apropa als alumnes (s'asseu al seu costat per ajudar-los en els tasques), els fa reflexionar (davant la pregunta d'un nin: és matí o tarde, li demana: has menjat avui), els acull (surt a rebre-los a la porta de l'escola i a acomiadar-los; els fa crear un sentit de pertinença, de formar part d'alguna cosa), els deixa equivocar-se (quan cuinen a classe). Encara que és un mestre proper que riu amb els alumnes, té una gran autoritat dins la classe. El mestre utilitza l'interès i motivacions dels alumnes per començar nous aprenentatges (vespes). La seva metodologia és tradicional (atabala a un nen amb els nombres) però barrejada amb constructivisme. Potser també és una mica "fred" perquè casi no toca els nens (això no és sempre, de vegades els agafa si fa falta).
- La relació entre els alumnes: la relació entre els nens és una relació d'ajuda, de coaprenentatge, de comunicació. De vegades es barallen (baralla al pati) però es soluciona. A classe, estan els majors i els petits, cadascun amb la seva matèria i nivell però quan els majors acaben ajuden als petits i entre aquestos, els petits, quan un no entén una cosa, els companys li expliquen. A més a més, el mestre afavoreix la coavaluació entre els companys (lletres a la pissarra, construcció de frases).
- La resolució de conflictes i el treball quotidià de les emocions: durant tot l'any escolar, el mestre utilitza qualsevol situació, comentari i exercici per treballar aquestes emocions (amb els dictats, el treball del dol de la èrdua perquè el mestre se'n va, quan llegeixen i surt el tema de la por). Els conflictes els intenta solucionar amb el diàleg i la conversa entre els resposnables del conflicte (mediació), encara que no ho termina de fer "correctament" ja que des d'un principi com que acusa a un dels dos.
- La gestió dels espais i del temps: com he dit, el mestre afavoreix un aprenentatge lent (la tortuga a classe n'és una metàfora) però també utilitza els espais i temps dels que disposa: el jardí de l'escola l'arregla per sortir a fer la classe a la primavera, utilitza els diferents espais de l'escola, van d'excursió, etc. A més a més, la pel·lícula va mostrant diferents temps: tempestes, cels més ennuvolats o menys,... que són metàfores dels aprenentatges i de les actituds i emocions que es viuen a l'escola.
Cançó d'avui:
Per què? En homenatge a l'aprenentatge conjunt, els infants que van descobrint junts, que van fent justs amb les emocions que això suposa, la creació de vincles afectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada