Dimarts 19 d'abril de 2011
Avui a classe hem estat mirant una web (xtec) on podem trobar molts recursos de mestres i per mestres sobre el treball de les emocions. Parlant sobre quina activitat s'han fet un parell de comentars que m'han fet reflexionar sobre un parell de qüestions.
Una companya comentava que som molt poc altruistes, que feim molt poques coses pels altres només ens mirem i ens preocupem de nosltres. Això just em va fer pensar que un parell de setmanes anteriors estàvem Nieves i jo al banc. Davant de nosaltres (a la fila) hi havien dues persones. Eren les 12:45. De sobte, va entrar un home molt accelerat i va demanar al primer si el deixava passar, explicant la seva situació (havia de pagar la factura i portar-la a un altre lloc abans que tanquessin, a les 13h sinó li llevaven el llum). No el van deixar passar, dient que tothom tenia pressa (la senyora no parava de dir que quina barra tenia per intentar colar-se, etc.). Es va asseure molt trist a la cadira i na Nieves i jo ens vam mirar i tot d'una vàrem anar a l'home i li vàrem deixar passar davant de nosaltres. Només vàrem haver d'esperar dos minuts més mentre que l'homa va poder fer les gestions i se'n va anar ràpidament, agraint-nos el favor. Després na Nieves i jo comentaven que encara que hagués estat una mentida (cosa que no creiem) ens dona igual perquè nosaltres creiem que vàrem fer bé, vàrem fer un favor. Potser nosaltres, algun dia també necessitem un favor urgent i ens agradaria que les persones ens ho fesin. També comentaven que si tu no fas favors, després no demanis que t'ho facin...
A banda d'això, d'aquest petit parèntesi, una companya va comentar que s'havia de parlar els conflictes, les situacions amb els infants, no deixar-les de banda. Just aquella setmana, el diumenge, havia estat cuidant a uns nens a Es Cubells, mentre els seus pares estàven reunits. Vaig haver de parlar seriosament amb ells per una situació que s'havia produït: vàrem sortir amb una dona (en aquells moments ells havien de "fer cas" a aquesta dona abans que a mi ja que era major que jo, és a dir, que en aquell moment ella era "la autoritat"). Ens vàrem asseure tots en cercle i la dona va intentar començar una conversa entre tots (una espècie d'assemblea com a l'escola). Els nens no li feien cas. Ella començava a parlar amb un d'ells i aquest no li contestava, uns altres parlaven entre ells, altres fins i tot es donaven la volta (estem parlant de nens de 8 a 14 anys, ningú feia cas). La dona crec que es va sentir molt malament perquè ningú responia (jo en aquell moment no podia "imposar", no podia cridar l'atenció dels al·lots perquè li hauria llevat l'autoritat, penso). Vàrem tornar a la pista de joc i una vegada aquesta dona se'n va anar, abans que tots juguéssim els vaig asseure a tots (ara jo era l'autoritat) i vàrem començar a parlar sobre el que havia passat, si pensàvem que havien fet bé, etc. Tots van contestar que no, que ho sentien. Els vaig convidar a que durant el dia fossin a parlar amb aquesta dona i li demanessin perdó (el que volia, jo no ho vaig controlar). Per què tot això? Perquè vaig veure la importància de parlar del tema, ja que aquesta dona havia estat ferida, i no era la primera vegada (també és una mica comprensible per part dels nens ja que aquesta persona de referència i d'autoritat ha estat canviada recentment, abans tenien a una altra dona des de feia moltíssims d'anys, de fet, des de sempre - jo també la vaig tenir de petita - i ha estat un canvi molt gran per ells).
Tornant a la web, a classe vàrem fer un mapa sobre aquesta:
A més a més, per parelles vàrem triar una de les activitats i la vàrem comentar a classe. Nosaltres (Nuria i jo) vàrem triar "El tren de les emocions" pel cicle d'infantil. Vàrem triar aquesta activitat, ens va costar perquè moltes ens agradaven, perquè pensem que és una bona manera de treballar les emocions, de treballar el reconeixement d'aquestes, la seva identificació, és un treball d'introspecció (saber com ens sentim nosaltres). La tasca consisteix fer tres vagons (depenent tambè del nombre de persones i de si hem treballat prèviament les emocions. En aquest moment treballarem tres bàsiques fàcilment recognoscibles), un per "content", un altre per "trist" i un altre per "enfadat". Els altres estaran a les estacions i els repartim una targeta amb la cara de l'emoció (això ho vàrem proposar nosaltres per facilitar la identificació). El tren circularà o quan piti el xiulet, pararà a l'estació. Els nens de l'estació pujaran al vagó de la seva emoció, explicant la seva situació per veure si aquesta emoció correspon amb la emoció del vagó. Una vegada estiguin tots pujats, el tren pararà i es parlarà sobre les persones que han deixat pujar i les que no, el perquè, etc. Després faran una valoració amb els següents ítems, contestant amb les llums d'un semàfor: he seguit els passos, he treballat de manera ordenada, he acabat l'activitat. Això és el que proposa l'xtec però es pot variar i modificar (el nombre de vagons, les targetes, la manera en que pugen, afegir nous ítems a l'avaluació, fer una avaluació del mestre també i d'altres avaluacions, etc.). Per tal de fer l'activitat és necessiten les targetes amb les cares i els diferents vagons del tren (molt decorats!).
Cançó d'avui:
Per què? Pel reconeixement de les emocions.
Una companya comentava que som molt poc altruistes, que feim molt poques coses pels altres només ens mirem i ens preocupem de nosltres. Això just em va fer pensar que un parell de setmanes anteriors estàvem Nieves i jo al banc. Davant de nosaltres (a la fila) hi havien dues persones. Eren les 12:45. De sobte, va entrar un home molt accelerat i va demanar al primer si el deixava passar, explicant la seva situació (havia de pagar la factura i portar-la a un altre lloc abans que tanquessin, a les 13h sinó li llevaven el llum). No el van deixar passar, dient que tothom tenia pressa (la senyora no parava de dir que quina barra tenia per intentar colar-se, etc.). Es va asseure molt trist a la cadira i na Nieves i jo ens vam mirar i tot d'una vàrem anar a l'home i li vàrem deixar passar davant de nosaltres. Només vàrem haver d'esperar dos minuts més mentre que l'homa va poder fer les gestions i se'n va anar ràpidament, agraint-nos el favor. Després na Nieves i jo comentaven que encara que hagués estat una mentida (cosa que no creiem) ens dona igual perquè nosaltres creiem que vàrem fer bé, vàrem fer un favor. Potser nosaltres, algun dia també necessitem un favor urgent i ens agradaria que les persones ens ho fesin. També comentaven que si tu no fas favors, després no demanis que t'ho facin...
A banda d'això, d'aquest petit parèntesi, una companya va comentar que s'havia de parlar els conflictes, les situacions amb els infants, no deixar-les de banda. Just aquella setmana, el diumenge, havia estat cuidant a uns nens a Es Cubells, mentre els seus pares estàven reunits. Vaig haver de parlar seriosament amb ells per una situació que s'havia produït: vàrem sortir amb una dona (en aquells moments ells havien de "fer cas" a aquesta dona abans que a mi ja que era major que jo, és a dir, que en aquell moment ella era "la autoritat"). Ens vàrem asseure tots en cercle i la dona va intentar començar una conversa entre tots (una espècie d'assemblea com a l'escola). Els nens no li feien cas. Ella començava a parlar amb un d'ells i aquest no li contestava, uns altres parlaven entre ells, altres fins i tot es donaven la volta (estem parlant de nens de 8 a 14 anys, ningú feia cas). La dona crec que es va sentir molt malament perquè ningú responia (jo en aquell moment no podia "imposar", no podia cridar l'atenció dels al·lots perquè li hauria llevat l'autoritat, penso). Vàrem tornar a la pista de joc i una vegada aquesta dona se'n va anar, abans que tots juguéssim els vaig asseure a tots (ara jo era l'autoritat) i vàrem començar a parlar sobre el que havia passat, si pensàvem que havien fet bé, etc. Tots van contestar que no, que ho sentien. Els vaig convidar a que durant el dia fossin a parlar amb aquesta dona i li demanessin perdó (el que volia, jo no ho vaig controlar). Per què tot això? Perquè vaig veure la importància de parlar del tema, ja que aquesta dona havia estat ferida, i no era la primera vegada (també és una mica comprensible per part dels nens ja que aquesta persona de referència i d'autoritat ha estat canviada recentment, abans tenien a una altra dona des de feia moltíssims d'anys, de fet, des de sempre - jo també la vaig tenir de petita - i ha estat un canvi molt gran per ells).
Tornant a la web, a classe vàrem fer un mapa sobre aquesta:
A més a més, per parelles vàrem triar una de les activitats i la vàrem comentar a classe. Nosaltres (Nuria i jo) vàrem triar "El tren de les emocions" pel cicle d'infantil. Vàrem triar aquesta activitat, ens va costar perquè moltes ens agradaven, perquè pensem que és una bona manera de treballar les emocions, de treballar el reconeixement d'aquestes, la seva identificació, és un treball d'introspecció (saber com ens sentim nosaltres). La tasca consisteix fer tres vagons (depenent tambè del nombre de persones i de si hem treballat prèviament les emocions. En aquest moment treballarem tres bàsiques fàcilment recognoscibles), un per "content", un altre per "trist" i un altre per "enfadat". Els altres estaran a les estacions i els repartim una targeta amb la cara de l'emoció (això ho vàrem proposar nosaltres per facilitar la identificació). El tren circularà o quan piti el xiulet, pararà a l'estació. Els nens de l'estació pujaran al vagó de la seva emoció, explicant la seva situació per veure si aquesta emoció correspon amb la emoció del vagó. Una vegada estiguin tots pujats, el tren pararà i es parlarà sobre les persones que han deixat pujar i les que no, el perquè, etc. Després faran una valoració amb els següents ítems, contestant amb les llums d'un semàfor: he seguit els passos, he treballat de manera ordenada, he acabat l'activitat. Això és el que proposa l'xtec però es pot variar i modificar (el nombre de vagons, les targetes, la manera en que pugen, afegir nous ítems a l'avaluació, fer una avaluació del mestre també i d'altres avaluacions, etc.). Per tal de fer l'activitat és necessiten les targetes amb les cares i els diferents vagons del tren (molt decorats!).
Cançó d'avui:
Per què? Pel reconeixement de les emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada