Ho veiem

Dimarts 22/Dijous 24 de març de 2011

Avui hem vist una pel·lícula: Ser y Tener. El mestre ens ha demanat que miréssim quatre espectes: l'actitud del mestre i la seva relació amb els alumnes; la relació entre els alumnes; la resolució de conflictes i el treball quotidià de les emocions; i la utilització i gestió dels espais i del temps. Els analitzarem a partir dels comentaris que van sorgir a classe:

- L'actitud del mestre i la seva relació amb els alumnes: el mestre està atent a tots els seus alumnes. Afavoreix un aprenentatge lent, en que cada nen va al seu ritme. És un mestre que s'apropa als alumnes (s'asseu al seu costat per ajudar-los en els tasques), els fa reflexionar (davant la pregunta d'un nin: és matí o tarde, li demana: has menjat avui), els acull (surt a rebre-los a la porta de l'escola i a acomiadar-los; els fa crear un sentit de pertinença, de formar part d'alguna cosa), els deixa equivocar-se (quan cuinen a classe). Encara que és un mestre proper que riu amb els alumnes, té una gran autoritat dins la classe. El mestre utilitza l'interès i motivacions dels alumnes per començar nous aprenentatges (vespes). La seva metodologia és tradicional (atabala a un nen amb els nombres) però barrejada amb constructivisme. Potser també és una mica "fred" perquè casi no toca els nens (això no és sempre, de vegades els agafa si fa falta).

- La relació entre els alumnes: la relació entre els nens és una relació d'ajuda, de coaprenentatge, de comunicació. De vegades es barallen (baralla al pati) però es soluciona. A classe, estan els majors i els petits, cadascun amb la seva matèria i nivell però quan els majors acaben ajuden als petits i entre aquestos, els petits, quan un no entén una cosa, els companys li expliquen. A més a més, el mestre afavoreix la coavaluació entre els companys (lletres a la pissarra, construcció de frases).

- La resolució de conflictes i el treball quotidià de les emocions: durant tot l'any escolar, el mestre utilitza qualsevol situació, comentari i exercici per treballar aquestes emocions (amb els dictats, el treball del dol de la èrdua perquè el mestre se'n va, quan llegeixen i surt el tema de la por). Els conflictes els intenta solucionar amb el diàleg i la conversa entre els resposnables del conflicte (mediació), encara que no ho termina de fer "correctament" ja que des d'un principi com que acusa a un dels dos.

- La gestió dels espais i del temps: com he dit, el mestre afavoreix un aprenentatge lent (la tortuga a classe n'és una metàfora) però també utilitza els espais i temps dels que disposa: el jardí de l'escola l'arregla per sortir a fer la classe a la primavera, utilitza els diferents espais de l'escola, van d'excursió, etc. A més a més, la pel·lícula va mostrant diferents temps: tempestes, cels més ennuvolats o menys,... que són metàfores dels aprenentatges i de les actituds i emocions que es viuen a l'escola.

Cançó d'avui:
Per què? En homenatge a l'aprenentatge conjunt, els infants que van descobrint junts, que van fent justs amb les emocions que això suposa, la creació de vincles afectius.

Podem seguir endavant? Si!

Dijous 17 de març de 2011

El tema d'avui ha estat molt interessant i que potser no sempre recordem que tenim aquesta capacitat de recuperar-nos: la resiliència. Cyrulnik és un autor referent en aquest camp i ell afirma que "una infància infeliç no determina una vida) sigui quina sigui aquesta infància: maltracte, naixement d'un germà, esser un fill no desitjat, perdre la família, separació dels pares, mort d'un dels pares, malaltia pròpia o dels pares, etc. A la societat per ensortir-nos i es poden trobar recuros i estratègies per reconèixer les emocions i regular-les. També és cert que segons la persona li serà més fàcil o més difícil ser resilient, l'estat d'ànim i la força de voluntat i ganes per seguir endavant i de superar-ho, el suport de les persones que t'estimen són factors que influeixen en un mateix.

A classe hem vist també un vídeo d'una persona que contva la seva experiència i com havia sortit endavant. Jo m'he alegrat molt perquè era un exemple de superació i d'admiració, com havia creat una nova família. Una bona resiliència no ha d'estar orientada al passat si no que ha de terir estratègies per afrontat les properes situacions; ha de treballar l'autoestima; s'ha de ser capaç de demanar ajuda; tenir uns vincles i uns lligams afectius (ja que si estàs valorat aprens millor i respons millor); entre altres característiques.

Cançó d'avui:

Per què? Perquè davant l'adversitat podem seguir endavant, tornar a riure.

Tots som escola!

Dimarts 15 de març de 2011

Avui a classe hem parlat sobre l'escola. Destacar que l'escola la formem entre tots: la comunitat, els infants, els mestres i els pares. L'escola és com una mini societat. El paper d'aquesta podem dir que és compensatori i vicarial, ja que és un l'agent socialitzador que, normalment, cobreix les mancances i/o segueix l'educació dels fills, però sempre separant el que és responsabilitat dels pares i el que és responsabilitat dels mestres. Cal destacar que el puntal és la família, i com a tal, l'escola ha d'acollir-la i crear vincles amb ella. 

Per altra banda, també és important tractar a l'escola les emocions, la seva expressió i regulació. Per treballar-les no fa falta cap activitat concreta, ja que és una cosa que està present dins de nosaltres tot el temps i poden sorgir i aflorar en qualsevol moment i davant qualsevol situació. Però, també les podem fer servir per remarcar la importància d'alguna emoció en concret que volem treballar o una situació conreta. Alguns recursos poden ser els jocs, els contes, els poemes, etc. Però també són molt freqüents les cançons com ara la que ens va presentar el mestre per analitzar:

Després d'escoltar aquesta cançó, farem un petit anàlisi sobre aquesta. Podem observar com tracta el tema d'una relació, la creació d'un vincle però com aquest al final es romp. Ho podem aplicar als mestres (encara que ho podem fer amb qualsevol figura de referència del l'infant), a la nostra funció de guia, d'acompanyar que acaba quan el nen ja creix. Ara repassaré algunes frases de la cançó i faré un comentari sobre aquesta.
- "Tots dos van preparar un viatge molt llarg": és la descoberta del món en que el mestre acompanya, el nen juga, es diverteix i va creixent, s'estableix un vincle afectiu segur (encara que aquest és asimètric).
- "Quan hi havia tempesta s'ho arreglaven molt bé": el nen petit confia absolutament en la persona gran que li proporciona seguretat i protecció. El nen té en gran estima el mestre que és més que els prínceps i els reis. A més a més, també fa referència a la capacitat de resiliència (capacitat de sortir endavant d'una situació dolenta i traumàtica, de navegar enmig d'una tormenta i sortir viu).
- "Els dracs viuen per sempre però els nens es fan grans....... una nit molt gris i trista el nen el va deixar": l'adult acompanya al nen fins que es fa gran i pot continuar tot sol. En aquest moment es treballa el dol de les pèrdues, poder rompre el vincle per seguir endavant.

El drac torna a començar, perquè arriben nous infants a l'escola per tornar a fer aquest procés, per tornar a crear aquest vincle.

Cançó d'avui:
(aprofitarem que l'activitat d'avui és cercar una cançó infantil que ens serveixi per treballar les emocions. He de dir que m'ha costat triar una perquè n'he trobades moltes molt interessants - de Disney i d'altres -)

Per què? Perquè treballem el valor de l'amistat i la diferencia, la multiculturalitat.

L'escola dels nostres somnis!

Dijous 10 de març de 2011

Avui a classe hem somiat.

El mestre ens ha demanat que escrivíssim com seria l'escola dels nostres somnis. Després ho hem posat en comú. Jo l'he descrita així:

"L'escola hauria de respectar tothom, totes les cultures. Hauria de treballar l'establiment de vincles amb els infants i amb les seves famílies. Seria una escola que treballés de manera transversal i globalitzada, amb una flexibilitat en les seves tasques. Una escola on es compartissin els espais, on tothom es conegués; espais per les families; però que també tingués espais d'intimitat pels infants. Una escola que mirés pel benestar dels infants, que s'adaptés a ells, al seu ritme d'aprenentatge, afavorint el diàleg i la conversa. Una escola que sàpiga treballar en equip" 

Amb les meves companyes vam afegir uns quants aspectes (coincidíem en molts aspectes que jo ja he comentat abans):

"Una escola en que el nen es senti realitzat; on cada nen es senti escoltat i es senti únic i irrepetible; on es senti còmode i segur; on s'afavoreixi la socialització entre infants i la creació de vincles. Una escola que tingui en compte el període d'adaptació, que li doni importància i que el prepari amb molta cura".

Cançó d'avui:
Per què? Perquè ens transmet el valor del treball en equip, en que cadascú és diferent però aporta molt al grup

A i B

Dimarts 8 de març de 2011

Avui a classe hem estat parlant sobre la disciplina i, en concret, sobre la disciplina inductiva. Destacar novament la importància d'explicar el perquè de les normes, de conèixer-les i de consensuar-les en el cas que sigui possible. Fent-lo així, segurament aquestes normes s'aniran interioritzant i no farà falta tan sols recordar-les perquè ja es sobreentendran i s'aniran regulant.

Activitat 7: dos models de família

Hem llegit l'article "dos modelos de familia", en el que es presentaven dos tipologies de família:el model hiperprotector i el model democràtic-permissiu. El primer model és la família que sempre resol els conflictes del fill i que compleix tots els desitjos i capritxos del nen. Aquesta actitud envia un missatge al nen: no ho pots fer sol, ho hem de fer nosaltresm no ets autònom. D'aquesta manera, el nen al final s'ho creu i no sap resoldre els conflictes per ell mateix, no és autònom sinó molt dependent d'una altra persona. El segon model és una família que TOT ho debat, demanen l'opinió dels fills per qualsevol qüestió i decisió així com les normes i sancions. El perill d'aquest model és que els fills van adoptant el model de pares i es converteixen ells, els fills, en la autoritat dins la família, imposant els seus desitjos i sense cap sentit del dret i del deure que repercutirà més endavant en la seva funció dins la societat.

A més a més, el mestre ha posat un parell de frases incompletes sobre la lectura a la pissarra per tal que nosaltres les terminéssim:

"Cuando solucionamos un problema al niño le privamos de una oportunidad de aprender"

Si ens posem en el seu lloc, el suplantem, és possible que........

- que no sàpiga qui és

- que es senti infravalorat

- que no tingui les eines per resoldre un conflicte perquè no ha estat responsable de les seves accions

- no es desenvolupi la capacitat crítica

- s'imposi el que els pares pensen com adequat

- es "quedin sense pares"

Si no limitem es possible que.........

- en un futur no siguin capaços de viure en societat

- falti autoritat

- els fills ocupin la posició dels pares

- quan surtin del nucli familiar xoquin amb la nova situació, on es sentiran perduts davant la realitat obligada i amb un sentiment de frustració per no saber com reaccionar

- siguin nens egoistes ja que no donen valor a les coses

- les famílies s'adonin del seu error en el model educatiu quan els nens creixin

- de major tingui problemes emocionals i psicològics

Cançó d'avui:
Per què? Perquè segons ens eduquin i segons la personalitat de cadascú creixerem d'una manera o d'altra.

Fins aquí!

Dijous 3 de març de 2011

Avui hem parlat sobre els diferents estils de comportament dels pares i sobre la socialització de les emocions en la familia (la manera en que aquestes es treballen dins la família). Podem observar com hi ha diferents "tipus de pares", diferents tipus d'educar però tots tenen els seus aspectes positius i els negatius. També és cert que cadascú educa com sap i com pot, moltes vegades segons l'han educat a un mateix.

A més a més, hi ha diferents maneras d'afrontar, d'expressar les emocions dins d'aquesta, moltes vegades marcada per la personalitat, la manera de ser dels pares. Poden ser des de uns pares que ho parlen TOT amb els fills i deixen que expressin les seves emocions sense control i d'altres que no parlen RES, guardant totes les emocions per un mateix i contenint-les. Ni una cosa ni l'altra, ja que l'ideal seria parlar d'allò que es pugui parlar, i expressar-se amb una mesura, amb uns límits (per exemple, si un està enfadat bé, però no pot rompre mobiliari o pigar).

El mestre avui també ens ha convidat a participar en un fòrum de debat de classe que ha obert sobre si el càstig és una eina educativa o no. Podríem començar sobre allò que cadascú entén per "càstig" perquè una prohibició pot ser un càstig; però normalment aquesta paraula té una connotació molt negativa, com a un càstig físic de pigar o també castigar verbalment a algú produint danys psicològics. Doncs bé, crec que si alguna vegada s'ha de "castigar" o posar una sanció a un infant aquest ha d'estar relacionat amb la conducta o acció que volem modificar (per exemple, no podem castigar a un nen que no es menja el plat sense pati). De tota manera, la eina educativa per excel·lència hauria de ser el diàleg i en els casos que es pugui, la mediació.

Límits: s'han de posar? La resposta és afirmativa. De fet, són necessaris perquè cadascú té els seu punt de vista i s'ha de marcar una línia per poder respectar sempre els drets dels altres al mateix temps que exerceixo els propis. Això si, sempre que es pugui, perquè no sempre es pot, (per exemple, no es pot pigar i aquesta norma no té cap posibilitat de canviar-se) s'han d'intentar consensuar o, com a mínim comentar abans, donar-los a conèixer. També s'ha de donar l'oportunitat, sempre que sigui possible, de poder canviar, o com a mínim debatre, la norma si es donen bons arguments. Cal d'estacar, com diu l'autor que els límits seran més accpetats si la persona que els posa és una persona estimada.

Per altra banda, de vegades un nen "es comporta de manera inadequada" perquè s'avorreix, per tant, com a mestres i professionals hauríem de mirar aquesta part, mirar la metodología, el mode de treball o el tema en concret: si és d'interès pels infants, com podem millorar-lo o canviar-lo, etc.

A la lectura podem llegir com l'autor remarca, com el nostre mestre a classe, que el que no ens agrada en el nen és la seva conducta conreta, no ell (t'estimo però això que has fet no m'ha agradat). A més a més, és important la creació de les expectatives ja que aquestes es poden convertir en profecies d'autocumpliment.


Cançó d'avui:
Per què? Perquè de vegades no ens expressem simplement perquè no sabem com fer-ho.

Family Day!

Dijous 24 de febrer de 2011

Actitivtat 6: què entens per família?

Una família és aquell grup de persones que et cuiden, es preocupen per tu, t'estimen i cobreixen les teves necessitats, que són properes a tu i que normalment viuen amb tu. a la mateixa casa. A més a més, legalment, poden decidir sobre tu quan ets menor d'edat. A una família es barallen, com a mínim, una vegada al dia.

Per altra banda podem trobar diversos tipus de família (monoparentals, amb un sol fill, parelles que es separen, famílies d'acollida, famílies adoptives, etc.). Però totes les famílies són una font d'informació i transmissió de valors, els fills de les quals van adquirint una manera d'interpretar el món i van interioritzant les creences.Aquesta controla i ensenya el comportament, és un model d'imitació i va transmitint la resolució de conflictes. A més a més, la família és el lloc on descansar, recuperar-nos de les tensions, l'estrès del dia a dia. A més, és el lloc de participació del nen de la família, on pot expressar-se.

Cada família també té el seu propi estil d'ensenyament, la seva metodologia segons el grau de control, la comunicació pares-fills, les exigències de maduresa i l'afecte en relació; i aquestes poden ser: pares autoritaris, pares permissius i pares democràtics. També és molt important en aquests diferents estils com duen a terme la socialització, la exteriorització, l'expressió de les emocions dins d'aquesta (no expressar res; expressar-ho tot però sense límits; reconèixer les emocions i identificar-les però posant límits a la seva manifestació).

Cançó d'avui:

Per què? Perquè el primer vincle que crea un infant sol esser amb la mare, és per on comença la seva família.

És cert?

Dimarts 22 de febrer de 2011

A classe hem vist un vídeo de nadons del que hem anat apuntat sobre tres qüestions:

1. Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies.

Al primer mes:

-          el somriure és un acte reflex.

-          És vital pel nen sentir-se còmode i segur

-          Tal com respon el bebè, la figura d’interacció respondrà

Als tres mesos:

-          Crits i sorolls: forma de comunicació

-          Somriure social: resposta a jugar, atenció

-          Nova etapa pels dos: estàs segur per sortir de casa

-          Primeres emocions: sorpresa, frustració, ira, confusió, plaer (bàsiques)

Als quatre mesos:

-          Diferents tipus de plors

-          La resposta emocional depèn del caràcter del nadó

-          Les emocions són el llenguatge de la infància

-          La mare té molt a aprendre perquè cada fill és diferent; el que fas amb un no ho pots aplicar als altres.

-          Caixa de música: als quatre mesos està nerviós i deixa sortir les emocions

-          Adopció: vull tenir el fill pels meus interessos o pels seus

Als nou mesos:

-          Si és més tranquil, o més nerviós, més espantadís,...

-          Caràcters extrems als quatre mesos, als nous i als vint-i-quatre mesos continuaran amb aquesta tendència

-          Gradualment aprendran a reconèixer emocions.

-          Obediència del bebè (regulació de les emocions)

-          Si un bebè s’obsessiona amb alguna cosa (un endoll) has d’intentar cridar l’atenció del nen amb altre objecte; llevant el perill o llevant la situació.

-          Si vols que el nen cooperi, hauràs de tenir en compte el seu caràcter

-          Amb paciència, un pare comprensiu pot modelar les emocions

-          Resposta contingent (amb el suc); “quan acabi de fer això, vaig” i al final hi va.

-          Segons la seguretat mare, prudència – el nen ho fa o no ho fa

-          La resposta no serà sempre la mateixa: el caràcter és pot modelar i canviar segons les persones que l’envolten.

-          Mecanismes per evitar el dolor (pensar el altra cosa, bufar,...). Regular les emocions.

-          Poden regular-se amb estratègies pròpies i influències externes.

Als dos anys

-          Ja tenen recursos per controlar les emocions (habilitats pròpies per enfrontar-se a la por – cantar una cançó d’aranyes)

-          Les emocions morals encara no es donen (orgull, vergonya,...). Quan el nen compleix dos anys (reconeixement de si mateix) la sensació de vergonya apareix quan es reconeix a si mateix, l’orgull (mostrar un dibuix)

-          Donar valor a tots els treballs

-          Ganes de descoberta

-          No es possible educar sense vincle afectiu

-          Gesticulació més exagerada a les dones

En aquest darrer punt vull fer un petit parèntesi sobre aquesta darrera afirmació que les dones solem gesticular més. En el meu cas, és cert. Record que fa un parell de setmanes em deien els al·lots que gesticulava molt i em movia molt i rèiem perquè a partir que ho varen dir ho vàrem comprovar i tenien tota la raó. També podem dir que pot utilitzar-se com a estratègia per captar l’atenció de la persona que escolta (tots hem estat a conferències o xerrades en que el parlant estava quiet i el altres en que el parlant es mou i, jo personalment, escolto més a les segones que no a les primeres).

2. Quins aspectes t'aporten  nous coneixements.

A les dotze setmanes (algunes dones setmanes després i els homes molt de temps després) ja és capaç d’associar la veu alegre de la mare amb la cara alegre. Amb el pare no saben associar-la (perquè els homes solen ser menys expressius). Per tant, podem dir que l’expressió de les emocions és més “llegible” en les dones.

3. Quins aspectes que són suscenptibles de debat o discussió

-          - El temperament és allò que apareix quan neix el nadó. Aquest, continua al llarg de tota la vida o es pot modificar?

-         -  Són les dones més expressives que els homes?

Després d’haver vist el vídeo, puc dir que moltes coses les sabia però s’obliden i les vas recordant a mesura que apareixen. Ha estat molt interessant perquè reflexa molt bé allò que diu i recomano que si podeu, el vegeu (vídeo).

Cançó d'avui:

Per què? Perquè existeixen diferencies entre les dones i els homes però això no impedeix la relació i la comunicació entre ells.