dimecres, 9 de març del 2011

A i B

Dimarts 8 de març de 2011

Avui a classe hem estat parlant sobre la disciplina i, en concret, sobre la disciplina inductiva. Destacar novament la importància d'explicar el perquè de les normes, de conèixer-les i de consensuar-les en el cas que sigui possible. Fent-lo així, segurament aquestes normes s'aniran interioritzant i no farà falta tan sols recordar-les perquè ja es sobreentendran i s'aniran regulant.

Activitat 7: dos models de família
Hem llegit l'article "dos modelos de familia", en el que es presentaven dos tipologies de família:el model hiperprotector i el model democràtic-permissiu. El primer model és la família que sempre resol els conflictes del fill i que compleix tots els desitjos i capritxos del nen. Aquesta actitud envia un missatge al nen: no ho pots fer sol, ho hem de fer nosaltresm no ets autònom. D'aquesta manera, el nen al final s'ho creu i no sap resoldre els conflictes per ell mateix, no és autònom sinó molt dependent d'una altra persona. El segon model és una família que TOT ho debat, demanen l'opinió dels fills per qualsevol qüestió i decisió així com les normes i sancions. El perill d'aquest model és que els fills van adoptant el model de pares i es converteixen ells, els fills, en la autoritat dins la família, imposant els seus desitjos i sense cap sentit del dret i del deure que repercutirà més endavant en la seva funció dins la societat.

A més a més, el mestre ha posat un parell de frases incompletes sobre la lectura a la pissarra per tal que nosaltres les terminéssim:
"Cuando solucionamos un problema al niño le privamos de una oportunidad de aprender"
Si ens posem en el seu lloc, el suplantem, és possible que........
- que no sàpiga qui és
- que es senti infravalorat
- que no tingui les eines per resoldre un conflicte perquè no ha estat responsable de les seves accions
- no es desenvolupi la capacitat crítica
- s'imposi el que els pares pensen com adequat
- es "quedin sense pares"

Si no limitem es possible que.........
- en un futur no siguin capaços de viure en societat
- falti autoritat
- els fills ocupin la posició dels pares
- quan surtin del nucli familiar xoquin amb la nova situació, on es sentiran perduts davant la realitat obligada i amb un sentiment de frustració per no saber com reaccionar
- siguin nens egoistes ja que no donen valor a les coses
- les famílies s'adonin del seu error en el model educatiu quan els nens creixin
- de major tingui problemes emocionals i psicològics

Cançó d'avui:
Per què? Perquè segons ens eduquin i segons la personalitat de cadascú creixerem d'una manera o d'altra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada