Presentació personal

Dimarts 8 de febrer de 2011

Hola!

Pels que no em coneixeu em dic Marta i som d’Eivissa. Tinc 19 anys i sóc la cinquena de vuit germans (la major té 25 i la petita té 11). M’agraden moltes coses (quan em demanen la meva favorita no sé mai que contestar): cantar, tocar un instrument, ballar, fer teatre, ... però normalment m’agrada moltíssim més si ho faig amb les meves germanes (la majoria de vegades amb les dos petites i una que té dos anys més que jo; hem fet balls, parodies de sèries, ...). A casa estem tot el dia fent bromes, rient,... i són aquests dies quan estic més contenta i menys estressada. He estudiat el batxiller d’humanitats al IES Sa Colomina on també vaig fer un curset de mediació escolar. 

Actualment estudio educació infantil a la universitat de les illes balears a la seu d’Eivissa. Per què aquesta carrera? Des que era petita havia volgut esser mestra però a la ESO i al batxiller em vaig plantejar estudiar dret. Però, un estiu (en el canvi de primer a segon de batxiller) vaig veure que la meva vocació eren els nens perquè per una banda, m’agraden els nens i per l’altra, m’agrada veure els seus processos i com aprenen, m’agrada veure aquesta innocència i intel·ligència que tenen ens nens, la seva alegria i els seus punts de vista, de vegades completament oposats als nostres. Com anècdota diré que cada vegada que surt un nen a la TV o veig un nen al carrer,... faig un comentari i els meus germans em diuen: a veure quan et cases, tens nens i ens deixes als altres tranquils! Així que ara estic fent una carrera que m’agrada (malgrat hagi passat alguns moments molt difícils i estressants), i pens que quan acabi en faré un màster o algun estudi més per poder ampliar i complementar la meva formació com a docent i/o com a persona. A més a més, estudio música per les tardes a l’Escola de Música Can Blau (San Agustí), estic aprenent a tocar la flauta travessera (i la guitarra la toco però sense anar a classes).

Sobre els recursos tecnològics utilitzats en xarxa he de dir que crec que no tindré cap problema perquè més o menys sé utilitzar els programes, baixar-los, buscar informació sobre aquest si la he de menester,... ( a més a més, tinc un germà informàtic...)

Respecte a aquesta assignatura, ja teníem moltes ganes de començar perquè a altres assignatures hem anat veient pinzellades (vídeo Pensant en els altres,...) i és una de les parts que més ens agrada però que sabem expressar i treballar en menor mesura. Una de les teories de perquè passa això és que volem transmetre, sentim les emocions però no sabem posar un nom, no sabem identificar-les i ens costa mirar-nos a nosaltres mateixos i analitzar-nos (a jo em passa això). Per exemple, a classe el professor ens va manar posar a un paper el nostre nom i un dibuix que representés el nostre estat d’ànim. Jo no sabia que dibuixar, crec que vaig trigar uns 10 minuts per posar: J. Per què? Perquè no sabia com en sentia, em sentia bé però tampoc d’un content exagerat com pot ser dissabte passat. És per aquest motiu el títol del meu bloc: Posant paraules perquè moltes vegades sabem com ens sentim però no ho sabem expressar. Esper que durant aquest semestre veiem els diferents sentiments i emocions, les situacions que poden afectar als nens, com treballar aquesta part de les persones (no en una àrea, una hora al matí perquè les emocions i els sentiments estan presents sempre, a totes hores i en tot moment i els hem de tenir en compte ja sigui per fer una activitat més cognitiva, com motriu, com individual o com grupal,...). Com moltes vegades diem: no hi ha una recepta que ens digui el que està bé però si sabem allò que no està bé; i és això el que esper, saber el que no està ben fet per evitar-ho i saber com arribar als nens per ajudar-los. 

Si he de classificar les meves emocions al quadre del tema (emocions positives, emocions negatives, emocions ambigües), podria dir que estaria al quadre de les emocions positives (encara que just avui no estaria dalt de tot però si en aquest quadre) ja que estic contenta, amb ganes d'aquesta assignatura i de seguir així la meva formació personal i professional. 

Activitat 2: emocions primàries
Les emocions primàries, per a mi, són les que tothom té per naturalesa, les que sabem identificar millor, les que més expressem. Podríem dir que són l'alegria, l'estima, la tristor, la ràbia o enuig i la por. A la lectura, aclara que són les emocions amb les que naixem.

L'alegria i l'estima són emocions que tenim quan estem contents, quan som feliços. La primera és el sentiment que tot va bé; i si no va bé ho podem superar, sempre amb un somriure pels altres i per a tu mateix. És trobar-se bé amb un mateix, amb els altres. La segona és sentir que algú, o alguns, formen part de la teva vida, t'importa el seu benestar, la seva opinió (tant si és positiva o negativa). L'estima fa que es creïn lligams entre les persones, relacions. A la lectura, l'amor el vincula a la necessitat que tenim les persones de tenir contacte, de estar unit a una altra persona. També classifica dos tipus d'amor: immadur (submissió d'una persona a l'altra per convertir-se en part d'aquesta, que la protegeix i la dirigeix) i madur (unió però conservant la propia integritat i individualitat). A més a més, l'autora ens afirma que l'amor és cura, resposabilitat, respecte i coneixement. L'alegria, diu Palou, és un sentiment positiu, acompanyat d'una sensació d'agilitat i d'amplitud de l'ànim, comporta un benestar tant físic com psicològic.

La tristesa seria una emoció una mica contrària a l'alegria: seria aquell sentiment, aquell moment en que no et trobes del tot bé, no estàs còmode, potser et preocupa alguna situació, alguna persona. Aquesta emoció la podríem classificar com a negativa, encara que això no vol dir "dolenta" ja que totes les emocions són "bones", és l'extrem d'una emoció i la seva expressió el que de vegades es transforma en una cosa dolenta (la tristesa no és dolenta però si arriba a una gran depressió o l'enuig arriba a la ira profunda i descontrolada, doncs si, és dolenta). Així doncs, la podem classificar com a negativa en el sentit que és una emoció amb la que un no es sent del tot bé, amb si mateix o amb alguna situació i per tant, li falta alguna cosa. A la lectura, l'autora afirma que la tristesa pot estar provocada per diverses causes com ara la separació amb els pares (per separació d'aquestos, hospitalització, inici del curs escolar, un viatge), la falta d'afecte (per abandonament, etc) o per la pèrdua d'un ser estimat. L'autora a més, relaciona la tristesa amb la malenconia, desamparament, compasió, nostàlgia i resignació. Per altra banda, l'autora ens convida a deixar plorar, (resposta molt natural, tant en dones com en homes) ja que permet relaxar-se, alliberar tensions, però que ha estat molt penalitzat (sobretot en els homes). En aquest moment d'allibermanet, podem acompanyar al nen, acollir-lo.

La ràbia o enuig és aquella emoció que sent un davant una situació o una persona que no li agrada gens (davant una mort d'una persona propera o davant una situació d'impotència en la que no pots fer res per canviar-la) i l'expressem d'una manera més "marcada" que la tristor. La ràbia, de fet totes les emocions, la podem veure reflectida en el rostre de la persona, en la seva postura i actitud. D'aquesta emoció, l'autora ens proposa uns matissos d'aquesta com ara ira, enuig o fúria. És positu deixar-la sortir, ja que sinó va creant un sentiment negatiu dins de la persona, però sempre que no faci cap mal. Quan un infant està manifestant aquesta emoció hem d'intentar "acollir-lo coporalment", parlar sobre el que ha passat, no castigar ni premiar, i donar temps perquè rectifiqui i demani perdó (una disculpa de cor).

I finalment, també sentim temor a diferents coses o situacions; a allò desconegut de vegades, però a allò conegut d'altres. És aquella emoció que no et permet estar tranquil, sinó que estàs com en alerta, vigilant per alguna cosa. Aquesta seria la por. També podem dir que gràcies a aquesta emoció, relacionada també amb l'instint de supervivència, crec jo, moltes vegades ens privem de fer alguna cosa que si no sentíssim aquesta por la faríem i podríem sortir perjudicats. De fet, quan fas, per exemple, alguna activitat de puenting o paracaigudes, activitats en que poses "en perill" la teva vida normalment es diu: "¡Qué subidón de adrenalina!" El nostre cos ha passat per una situació en que ha activat totes les defenses, s'ha posat en alerta màxima i això ens provoca aquesta pujada, segons el meu parer. Palou explica que la por "ens serveix per posar-nos en alerta en situacions amenaçadores, per protegir i garantir el benestar físic i psíquic de l'organisme. També mira la part positiva: dona l'oportunitat d'enfrontar-se a situacions difícils (sempre que no canviï dràsticament la vida de la persona), que és un agent protector, promou la prudència, alerta d'una amenaça i utilitza les capacitats de reacció. L'autora remarca la importància de "posar noms" a les pors per tal de reduir l'ansietat i la tensió així com viure la normalitat de la por i no com un signe de feblessa (rebutjar la idea de "covard" ja que tothom té por).

*Aquest dia no vaig assistir a classe perquè estava de viatge de manera però he demanat els apunts i les reflexions, debats o posades en comú en classe per tal d'enriquir la meva reflexió i la meva carpeta d'aprenentatge. 

Cançó d'avui:
Per què? Per donar ànims pel que queda de curs!